Petites històries d\'un món real

Ets assegut en aquell tamboret, al fons del local. Portes un whisky a la mà i l’esperança de ser feliç per una nit,per un instant. Vestit amb la teva millor camisa, la de seda color bordeus, estàs disposat a trobar la clau de la revelació. Aquesta nit intentaràs saber la veritat de la teva existència. Aquesta nit esperes poder posar punt i final als teus dubtes.

Fas un glop al whisky intentant engolir el desig que t’ha portat fins aquí. Observes dissimuladament l’entorn fixant-te molt bé en el que busques, oblidant el que no vols. Segueixes dubtant, però, de tenir alguna cosa en comú amb l'ambient que t'envolten. Però per això ets on ets, per descobrir-ho.

Tornes a beure. Una sensació estranya et baixa per la gola fins a dipositar-se en el teu estómac com un gran pes. Mentre encara notes la frescor del gel besant-te els llavis, notes uns ulls clavats a la teva figura. Tens els nervis a flor de pell.

Abandones l’actitud a la penombra d’uns focus que et ceguen la vista. La música, cada cop més intensa, et posseeix. Com més t’emmetzina, més alliberat et sents. El teu cos ja no et pertany. Surts d’escena.

Les llums han baixat d’intensitat. Camines enmig d’aquella penombra irregular amb l’objectiu de poder arribar a la barra. Et perds enmig d' un conglomerat de fragments mimètics que es llencen desenfrenadament als ritmes progressius de la música. Amb tanta poca llum, segur que la propera vegada t’equivoques i entres a la sala del costat. És una cambra fosca. Tot i que ho imagines, desconeixes què si fa allí dins. Dubtes arribar-hi a entrar algun dia en una sala d’aquestes. Aquells jocs no són el teu estil, perquè a tu t’agrada veure el rostre amb qui jugues.

- un altre?. Et convido.

Et gires en direcció a la veu que surt de darrera teu. Lentament aixeques la vista i el veus recolzat a la barra, al teu costat. Amaga uns llavis molsuts entre una barba de dies, sota una mirada color mel. Et diu alguna cosa que no entens. La música està massa forta i una munió de nervis t’ataca el cos. L’observes ara amb més atenció. Deu tenir si fa no fa un parell d’anys més que tu. La seva mirada brilla enmig de la fosca, t’hipnotitza les pupil•les. Mentre, el cambrer t’ha servit el whisky amb gel. Dos, de fet. El desconegut proposa fer un brindis pel destí que ha fet que us trobéssiu, per la nit que encara teniu per endavant. La fortor del whisky et crema les paraules.

- per cert, com et dius?, preguntes.

Un petó com a resposta i uns dits llargs que segellen els teus llavis.

Agafats per la cintura, inicieu un camí pels carrers humits i solitaris d’una ciutat que desperta. Res impedeix que et vagis trobant cada cop millor amb tu mateix.

Obres els ulls quan una llum enlluernadora t’hi obliga. Mires el teu voltant sense reconèixer res del que hi ha en aquella habitació. Recorres l’esquena del teu adonis com si una serp fossin els teus dits. T’aixeques i surts al balcó mig despullat. Davant teu un vent fred i humit et colpeja la cara. Sota teu, una ciutat plena de vida. Dins la bellesa conquerida, el plaer somiat tots aquests anys i ara convertit en home per una nit. Mentre et vesteixes, contemples el teu cos i el notes ple de vida. Per primera vegada et veus a tu en el mirall.

Darrer cop d’ull a l’habitació. Una última repassada aquell cos desconegut però del que n’ha desvestit tots els secrets aquesta nit. Darrera carícia a la clau que ha obert l’armari que et tancava. Un petó de comiat sobre aquella pell de malvasia i el teu telèon entre els seus dits per adéu.Surts en silenci amb l’esperança de tornar-vos a trobar, amb la certesa de no veure’l mai més. Potser el destí.....

Tanques la porta de la que en penja un cartell que diu “Pensió Dorotea. No molestar. Gràcies”. Darrera teu queda l’habitació del temor, davant teu es presenten les escales de la llibertat. Dins queda la passió d’una nit, fora la satisfacció de saber-te com ets. Per fi saps qui ets. Finalment has descobert que ets homosexual i et sents més feliç que mai.